Prevenir el malbaratament alimentari sense cronificar la pobresa
Tot i que el repartiment d’aliments en espècie ha estat una activitat important de Càritas, des de fa anys treballem per reduir-lo progressivament i reservar-lo per a situacions urgents en què no existeixi una alternativa millor
Càritas Diocesana de Tortosa valora els avenços de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, però demana que la gestió dels excedents no consolidi un model assistencial basat en el repartiment d’aliments. La Llei estatal 1/2025 estableix que la primera obligació dels agents de la cadena alimentària ha de ser evitar la generació d’excedents. Quan això no sigui possible, prioritza la transformació dels aliments encara aptes per al consum i, posteriorment, la donació i altres formes de redistribució per al consum humà. Càritas comparteix plenament els objectius ambientals, socials i econòmics de reduir el malbaratament alimentari.
Tanmateix, considerem necessari evitar que la resposta al malbaratament es concentri excessivament en el trasllat dels excedents comercials a les entitats socials. La pobresa i l’exclusió no es resolen únicament repartint els productes que el mercat no ha pogut vendre, ni les entitats socials han de convertir-se en una extensió logística de les empreses alimentàries.
Tot i que el repartiment d’aliments en espècie ha estat una activitat important de Càritas, des de fa anys treballem per reduir-lo progressivament i reservar-lo per a situacions urgents en què no existeixi una alternativa millor. Quan es converteix en una resposta sistemàtica, pot limitar la capacitat de decisió de les famílies, afavorir dinàmiques de dependència i no abordar les causes que han provocat la situació de vulnerabilitat.
Per aquest motiu, apostem preferentment per les targetes moneder i les ajudes econòmiques, que permeten que cada persona esculli els aliments que necessita d’acord amb la seva situació familiar, la seva salut, la seva cultura i les seves preferències. Aquest model ofereix més autonomia, dignitat, igualtat i capacitat d’autogestió.
Les ajudes han d’estar vinculades a processos d’acompanyament personalitzats que permetin avançar cap a l’autonomia i la inclusió social. Quan aquesta evolució no sigui possible per raons d’edat, salut, manca d’oportunitats o altres situacions estructurals, cal reforçar un sistema públic de garantia d’ingressos que asseguri unes condicions de vida dignes sense generar dependència permanent de les institucions socials.
La nova normativa també exigeix a les entitats receptores sistemes de traçabilitat, registres d’entrada i sortida, instal·lacions adequades, pràctiques d’higiene, informació alimentària i, quan sigui necessari, el manteniment de la cadena de fred. Són garanties necessàries, però poden comportar una càrrega administrativa, tècnica i tecnològica difícil d’assumir per equips formats principalment per persones voluntàries. La mateixa llei reconeix que les entitats han de poder rebre recursos públics per afrontar el transport, l’emmagatzematge i la transformació dels aliments; aquest compromís s’ha de traduir en finançament i suport tècnic estables i suficients.
La norma permet que les entitats receptores rebutgin justificadament una donació. Des de Càritas demanem que aquesta capacitat sigui real i que els convenis permetin acordar prèviament els tipus de productes, les quantitats, la periodicitat, les condicions logístiques i les necessitats de les persones ateses. Les entitats socials no poden estar obligades a assumir aliments que no necessiten o que no poden gestionar adequadament.
Finalment, cal impulsar empreses d’iniciativa social que puguin transformar determinats excedents, allargar-ne la vida útil i generar activitat econòmica i llocs de treball per a persones amb dificultats d’inserció laboral. La mateixa llei vincula l’aprofitament dels aliments amb projectes d’ocupació, inserció sociolaboral, cohesió social i treball comunitari.
Les persones en situació de vulnerabilitat no són receptores passives d’excedents. Són subjectes de drets, persones amb capacitats i actius imprescindibles per a la nostra societat.
