Càritas i FOESSA proposen el pressupost de vida digna que necessita una llar per viure
Cáritas Española i la Fundació FOESSA, institució privada sense ànim de lucre fundada per Cáritas Española, han presentat el Pressupost de Referència per a unes Condicions de Vida Dignes amb l’objectiu d’identificar què necessita una llar per a viure.
A Espanya, sis milions de famílies tenen uns ingressos molt per sota de lo que necessitarien per a viure en condicions de vida dignes; és a dir que viuen amb ingressos inferiors al 85% del seu pressupost de referència.
En l’informe “El coste de la vida y estrategias familiares para abordarlo” presentat per ambdues institucions, s’exposa com afecta les ferides, encara obertes, de la pandèmia recent, i la incidència que té a les llars espanyoles aquesta nova crisi de tipus inflacionària, derivada principalment de la guerra a Ucraïna. El conjunt de la societat està essent afectada per l’encariment del cost de la vida. Els rebuts augmenten i cada cop costa més omplir la nevera i pagar les factures.
L’estudi proposa la construcció del Pressupost de Referència per a unes Condicions de Vida Dignes (PRCVD). Es tracta d’un sistema de medició complementari, que permet abordar la pobresa no solament a partir dels ingressos disponibles, sino que els associa a les necessitats bàsiques de les llars.
Amb aquesta eina ens enfrontem a realitats com ara que sis de cada deu llars vulnerables a Espanya han hagut de reduir el consum d’electricitat, gas o aigua.
Prop de mig milió de families amb nens petits han deixat d’utilitzar el menjador escolar perquè no poden assumir el seu cost.
Una parella amb dos fills adolescents que visquin a Madrid i no disposen de 2.900 euros al mes és una llar vulnerable. En el cas d’Ourense descendeix a 2.400.
En el cas de Barcelona, una llar unipersonal que visqui amb menys de 1.400 euros mensuals, és una llar vulnerable. En les mateixes condicions, però vivint a Càceres, el llistó se situa en els 1.000 euros mensuals.
L’estudi segueix posant de manifest que les llars amb greus dificultats per a satisfer llurs necessitats bàsiques es troben, sobretot, entre els qui viuen de lloguer, llars amb presència de nens i nenes en edat d’estudiar, persones amb discapacitat o situació de dependència, l’existència de deutes, l’absència d’ingressos estables i l’atur d’algun o tots els membres actius de la llar..
Cal tenir en compte que les partides de despeses essencials -habitatge, alimentació i transport-, son els capítols de despesa als que les famílies estan dedicant-hi la major part dels seus ingressos; precisament capítols on estan suportant el major increment dels preus.
Degut a la inflació d’aquestes despeses essencials, les famílies en pitjar situació – amb ingressos menors als 1.000 euros- en acabar l’any destinaran 80 euros de cada 100 que ingressen mensualment.
Aquest sistema de referència que estableix Càritas i FOESSA en el seu estudi – i que la UE també està treballant per definir una metodologia comuna de medició per als estats membres- contempla no solament l’accés als aliments, sinó altres béns necessaris com ara l’habitatge, el seu equipament o subministres (energía o internet). Així mateix, també es té en compte l’accés a altres drets com ara: l’educació, l’oci, les despeses sanitàries o l’atenció en situacions de dependència. En resum, el pressupost resultant és la suma de vuit partides de despesa necessàries per a que qualsevol llar pugui viure en condicions de vida digna.
Davant d’aquesta situació, Cáritas Española considera necessari que les polítiques públiques abordin la pobresa i la desigualtat des d’una doble perspectiva: rescatant a les famílies que més estan sofrint, però alhora, també, perfeccionant el sistema de protecció social a llarg termini.
Des de FOESSA incideixen en què sembla clar que les polítiques socials han de complementar els ingressos de les llars quan aquests no són suficients, facilitar l’accés a llocs de treball estables i de qualitat, evitant la precarietat laboral, i promovent l’accés a una vivenda digna i adequada mitjançant una política pública d’habitatge. També resulten fonamentals les polítiques d’inversió en sanitat, educació i atenció a la dependència, per tal de que aquestes llars en situació de carència no es vegin en una trampa de pobresa que limita la seva capacitat de sortir de la pobresa a mitjà i llarg termini.
