Les necessitats canvien
Durant el S.XX es va viure una guerra civil i una postguerra molt dura per a un gran nombre de famílies. Escassejaven els aliments i és aquí on van aparèixer moltes institucions a ajudar a les persones, a cobrir la fam del territori, amb una feina molt ben feta.
Moltes d’aquestes persones no van tindre la sort de poder estudiar i formar-se el que va provocar una pobresa acadèmica força gran, però van trobar-se en una decadència tan gran que anaven sorgint les feines i anaven sobrevivint.
La necessitat urgent que s’havia de cobrir era l‘aliment, però han passat molts anys d’aquesta situació i amb el temps, les necessitats han canviat, per sort ara els aliments no són una necessitat prioritària en aquest territori.
Ara cal arribar a final de mes, poder pagar el lloguer, la llum, l’aigua… inclús la necessitat de tindre un sostre. Tot això provoca una situació de pobresa, però no econòmica, sinó emocional. La motxilla que porten els pares i mares de les famílies és gegantesca i això porta lloc a moltes depressions, moltes situacions d’ansietat greu; el que comporta que no estiguis en les més òptimes condicions de treballar, que no tinguis tants ingressos, ò fins i tot que no en tinguis cap.
El peix que es mossega la cua?
Vivim en una societat on ens trobem milers de pisos vuits i les administracions han d’actuar amb polítiques d’habitatge més decidides. Crear una borsa d’habitatge amb aquests pisos podrien cobrir la primera escala de les necessitats de Maslow. Que una persona sàpiga que té un sostre i que no hagi de preocupar-se on dormirà aquesta nit li dóna la possibilitat de centrar els seus esforços a aconseguir un treball. Generar una borsa d’habitatge de lloguer social per fer que els joves puguin arribar a final de mes, sense que el 75% del seu salari vagi destinat al lloguer, i així podríem continuar amb infinitat de situacions.
Vivim en una societat molt volàtil, on detectem moltes necessitats psicològiques i on cobrir les necessitats emocionals és fonamental per tindre una població sana i motivada. Calen més espais on poder expressar-se, més professionals per atendre tots els revessos que rep aquesta societat.
Vivim en una societat on la gent vol treballar, no a qualsevol preu, i és el que demana, treballar dignament, amb un salari que no sigui tant precari, amb uns horaris adients i facilitant la contractació a les empreses.
On trobem una borsa de treball efectiva?
Amb aquestes paraules, la meva reflexió és, la societat, les persones, han canviat, no estem al S.XX, hem canviat de segle, i per tant les necessitats han canviat. Ens hem de començar a centrar en atendre les realitats i en aquest punt encara queda molta feina per fer a nivell institucional, que són unes altres les dures realitats de les famílies.
