Quan treballar no és suficient: l’altra cara de l’1 de Maig
Moltes de les persones acompanyades per l’entitat arrosseguen situacions de precarietat, feines temporals, jornades insuficients o dificultats per accedir a un lloc de treball estable
Més enllà de les reivindicacions i els actes habituals de l’1 de Maig, hi ha una realitat que continua colpejant moltes persones: tenir feina no sempre garanteix poder viure amb dignitat. Des de Càritas Diocesana de Tortosa vivim aquesta situació cada dia a través de les persones que acompanyem i que intenten reconstruir el seu projecte de vida a través del treball.
Moltes de les persones acompanyades per l’entitat arrosseguen situacions de precarietat, feines temporals, jornades insuficients o dificultats per accedir a un lloc de treball estable. En altres casos, fa anys que estan fora del mercat laboral i necessiten suport, orientació i noves oportunitats per tornar-hi a entrar.
En el marc del Dia Internacional de les Persones Treballadores, Càritas posa el focus en aquesta altra cara del món laboral: la de les persones que, malgrat l’esforç i les ganes de tirar endavant, continuen vivint situacions d’exclusió o vulnerabilitat.
Segons les darreres dades presentades per Càritas Espanyola, durant l’últim any l’entitat ha facilitat l’accés a una feina a 14.639 persones en situació d’exclusió social gràcies als seus programes d’ocupació i economia social. En total, més de 65.000 persones van participar en processos d’acompanyament, orientació i formació laboral arreu de l’Estat.
Des de Càritas Diocesana de Tortosa també es treballa en aquesta línia, promovent espais d’acompanyament i accions orientades a recuperar la confiança, millorar competències i facilitar noves oportunitats laborals a les persones més vulnerables del territori.
L’entitat recorda que darrere de cada dada hi ha històries personals marcades sovint per la incertesa, però també per l’esforç, la perseverança i les ganes de tornar a començar. Per això, reivindica que el treball continuï sent una eina de dignitat, inclusió i esperança, i no un factor més de desigualtat.
En un context social cada vegada més complex, Càritas insisteix en la necessitat de continuar construint una societat que posi les persones al centre i garanteixi oportunitats reals per a tothom.
