Càritas va acompanyar 44.475 persones sense llar el 2025, un 3,8% més que l’any anterior
Llança una campanya amb el lema «Una llar, un lloc al qual pertànyer»
La realitat de les persones sense llar a Espanya reflecteix una crisi social i residencial profunda i persistent que afecta cada vegada més persones i famílies. L’any passat, la nostra xarxa va acompanyar 44.475 persones sense llar, un 3,8% més que l’any anterior.
Entre els principals factors que empenyen cap a aquestes situacions destaquen la pèrdua de la feina, la impossibilitat d’accedir a un habitatge o de mantenir-lo pel seu cost elevat, els desnonaments i els processos migratoris forçats.
«En cadascuna d’aquestes històries comprovem, dia rere dia, com la vulneració reiterada dels drets fonamentals empeny moltes persones cap a situacions d’exclusió social cada vegada més extremes. Tot i que continuem acompanyant els seus processos de recuperació, detectem greus dificultats per accedir a drets bàsics com l’habitatge, la salut, la feina, la protecció social o la participació ciutadana», explica María Santos, responsable de la campanya i del programa de Persones sense Llar de Càritas Espanyola.
Participació de les persones en situació de carrer
Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà el pròxim 25 d’octubre, la campanya de Càritas —que enguany porta per lema «Una llar, un lloc al qual pertànyer»— ha comptat, per quart any consecutiu, amb la participació de persones que han viscut o viuen situacions de sensellarisme. Els seus testimonis reflecteixen amb claredat la duresa d’aquesta realitat:
«El primer dret que necessitem és que ens tractin com a éssers humans, i no com una llauna que no serveix per a res. El meu somni és poder tenir un habitatge i tenir-hi amb mi els meus fills», assegura Libertad, una persona acompanyada per Càritas Còrdova.
«Darrere d’aquestes situacions no hi ha xifres ni etiquetes. Hi ha persones. Persones amb històries de dolor i lluita, de pèrdua i resistència, de caigudes i esperança. Persones que, massa sovint, han estat reduïdes a estereotips com “sense sostre”, “indigent” o “pobre”, i a les quals s’ha invisibilitzat tot el que són i tot el que poden arribar a ser», assenyala María Santos.
La campanya de Càritas vol ampliar la mirada sobre aquesta realitat i recordar que el sensellarisme va molt més enllà de la imatge de qui dorm al carrer. «El sensellarisme implica la ruptura del vincle més essencial per a qualsevol ésser humà: la llar. És la pèrdua de la família que sosté, de la xarxa que protegeix i de la certesa de tenir un lloc al món on desenvolupar la pròpia vida amb dignitat i plenitud», afegeix.
Comunitat, vincles i sentit de pertinença
Davant d’aquesta realitat, Càritas convida a posar el focus en allò que ens uneix i ens humanitza: la comunitat, els vincles i el sentit de pertinença. «Perquè ningú no pot viure plenament des de la intempèrie social i emocional. Tota persona necessita un lloc on sentir-se acollida, reconeguda i part d’alguna cosa comuna», subratlla la responsable de la campanya.
El sensellarisme és un problema social que no es limita a les persones que viuen al carrer. El seu abast varia en funció del grau d’exclusió residencial que es consideri. Segons la Tipologia Europea del Sensellarisme i l’Exclusió Residencial (ETHOS), hi ha quatre grans categories: persones en situació de carrer, sense habitatge, en habitatge insegur i en habitatge inadequat.
Les persones que dormen al carrer o encadenen allotjaments temporals representen la cara més visible d’aquest fenomen. Tanmateix, continuen sent pràcticament invisibles les persones que sobreviuen en barraques, caravanes, assentaments o habitatges cedits de manera precària. Totes comparteixen una mateixa realitat: la manca d’una llar segura, estable i digna des d’on construir el seu projecte de vida.
Un any més, les persones en situació de sensellarisme acompanyades per Càritas i per la xarxa d’entitats que promouen aquesta campanya ocuparan places i carrers de nombroses ciutats espanyoles per fer-se visibles i denunciar en primera persona la vulneració reiterada dels drets que pateixen en el dia a dia. També reclamaran el dret inalienable a la dignitat humana que els correspon. La majoria d’aquests actes tindran lloc el dijous 22 d’octubre i inclouran la lectura del manifest elaborat conjuntament per persones sense llar i per les persones que les acompanyen en el seu dia a dia.
