Les entitats socials catalanes acompanyen 1,9 milions de persones, 350.000 persones més que a l’anterior baròmetre

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya -que agrupa 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials que treballen per eradicar la pobresa, l’exclusió i les desigualtats- ha presentat el nou Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya que fa una radiografia sobre la realitat del sector. El Baròmetre recull l’aportació i l’impacte de les entitats del tercer sector a la societat, els mitjans dels quals disposen per portar a terme els seus projectes i les dificultats que tenen per desenvolupar la seva acció social.

Principals dades del Baròmetre del Tercer Sector Social 2022

Les entitats socials catalanes

– La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a través de les seves 35 federacions i grans organitzacions, aglutina 3.143 entitats que acompanyen 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya, 350.000 persones més en comparació amb el Baròmetre del 2017, el darrer que analitzava aquesta dada específica. El 63% de les entitats participants en el baròmetre preveuen incrementar el nombre de persones ateses durant el 2022.

– Fan 3.183.280 atencions a persones en situació de vulnerabilitat. Aquesta dada és la primera vegada que es quantifica en el baròmetre.

– El perfil de les persones que reben suport i acompanyament: el 54% són dones, el 46% són homes i l’1% són persones no-binàries. Segons l’edat, el 40% de les persones ateses són població adulta (de 30 a 64 anys), un 26% són infants i joves, un 19% són gent gran i un 15% són joves.

– Els principals col·lectius que atenen són: persones grans, amb discapacitat, infants i persones en situació de pobresa i exclusió, que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.

– Els principals àmbits d’intervenció són: l’educació en el lleure i els serveis educatius (20%), l’àmbit cultural (18%), l’atenció psicosocial i la rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%).

– El 51% de les entitats socials consideren que els seus serveis són essencials o bàsics, el 30% diuen que no ho són però que haurien de ser-ho i el 19% no es consideren serveis essencials o bàsics.

Recursos econòmics i finançament

– La dimensió de les entitats socials, segons els seus ingressos:

• El 44% són entitats micro, amb ingressos inferiors als 150.000 euros.
• El 47% són entitats petites i mitjanes, amb ingressos entre 150.000 i 5 milions d’euros.
• El 9% són entitats grans, amb ingressos superiors als 5 milions d’euros.

– El finançament de les entitats socials prové de les administracions públiques (56%), fonts pròpies (28%) i privat (16%). El 75% de les despeses es destinen a l’atenció directa.

• Finançament públic: Generalitat de Catalunya (56%), ajuntaments (19%) i Àrea Metropolitana de Barcelona (9%).

El deute de l’Administració pública amb el tercer sector afecta el 36% de les entitats catalanes, un fet que genera greus tensions de tresoreria.

• Aquest deute representa el 24% del finançament del sector.
• Aquest deute correspon en un 57% a la Generalitat de Catalunya.
• Davant aquest deute, el 38% de les entitats socials recorren a les pòlisses de crèdit, tot i que generen uns interessos que no són coberts pel finançament públic.
• Finançament privat: entitats bancàries (49%), empreses petites i mitjanes (39%) i entitats del tercer sector (29%). En els darrers 4 anys, segons les organitzacions del tercer sector social, el finançament privat s’ha mantingut generalment estable.

Els principals reptes en un escenari de crisi

Les entitats socials detecten un augment de la complexitat de les necessitats socials, que es tradueix en: més persones que necessiten suports per a cobrir necessitats bàsiques; més dificultats per accedir a l’habitatge (més situacions de sensellarisme i de pobresa infantil i juvenil que s’han agreujat amb la inflació i els preus de l’energia); increment de la solitud no desitjada i l’aïllament, especialment entre les persones grans; més malestar emocional i psicològic entre les persones joves i augment de la bretxa digital i necessitat d’un acompanyament per a la capacitació digital.

Pel que fa als reptes en l’atenció social, les entitats socials apunten que el primer repte és l’increment del nombre d’equipaments i de recursos disponibles (56%), seguit de la simplificació de les gestions amb les administracions (50%) i el repte d’avançar cap a la integració de l’atenció social i sanitària (49%).

Sobre els reptes en la gestió interna, el 75% de les entitats asseguren que cal aconseguir noves formes de finançament, el 69% indica la necessitat de millorar la interlocució i el treball entre les entitats socials i les administracions públiques. A més, un 49% afirma que cal una transformació digital del tercer sector social.

En relació amb els reptes entre l’Administració pública i les entitats del tercer sector social creuen que és prioritari millorar les polítiques de foment i suport al tercer sector social (98%) sobretot incrementar el suport econòmic per portar a terme activitats i projectes, però també tenir en compte el sector a l’hora de dissenyar les polítiques públiques per abordar els reptes socials (97%).

I sobre les accions que haurien de desenvolupar els governs locals en el pròxim mandat, les organitzacions del tercer sector afirmen que s’hauria d’augmentar els recursos destinats a l’atenció social (85%) i que s’hauria de canviar la forma d’atenció i acompanyament a les persones per implementar el model d’atenció centrat en la persona i d’àmbit comunitari (62%).