Entitats d´Església consideren la regularització extraordinària de persones migrants una mesura de responsabilitat política, ètica i social
Demanen a l'Administració que ofereixi possibilitats de registre presencial d'expedients a totes les persones estrangeres potencialment beneficiàries
La Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (XARXES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola consideren que l’aprovació del Reial Decret, que permetrà una regularització extraordinària de persones migrants, és una mesura de responsabilitat política, ètica i social.
Davant d’un procés tan complex tècnicament i logísticament que s’ha de desenvolupar en un període molt limitat de temps, les entitats signants confien que el procés de regularització extraordinària doni resposta a totes les persones que es troben en situació administrativa irregular, en particular aquelles que porten aquestes circumstàncies durant un llarg període de temps i no aconsegueixen regularitzar la seva situació per les vies ordinàries de la normativa extraordinària.
Aquest objectiu únicament serà possible si l’Administració es dota dels mitjans adequats per oferir informació de qualitat i ofereix possibilitats de registre presencial d’expedients a totes les persones estrangeres potencialment beneficiàries.
Expressió coherent de l’Evangeli
L’acolliment, protecció i dignificació de les persones migrants constitueixen per a l’Església una exigència inherent a la seva missió. No és només una opció pastoral, sinó també una exigència en matèria de drets humans i, per tant, una expressió coherent de l’Evangeli a la vida pública.
Aquest pas decidit cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú quedi relegat a la invisibilitat i l’exclusió, suposa a més un ratificació al procés participatiu impulsat per la societat civil, que va aconseguir concitar més de 900 organitzacions de tota índole i demanar més de 600.000 firmes per a la tramitació de la Iniciativa.
Des de l’any 2023 les quatre entitats eclesials han participat en aquest procés i en multitud de reunions amb actors polítics i socials exposant la preocupació compartida i constatada en el dia a dia de la tasca d’acompanyament per la relació innegable entre irregularitat administrativa i exclusió social.
La irregularitat administrativa col·loca les persones que resideixen a Espanya en una situació de forta vulnerabilitat, ja que en limita greument l’accés a drets bàsics i les exposa a múltiples formes de discriminació. Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrants viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en què estan moltes provoca que el 68% es trobi en exclusió social.
Segons les últimes dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució el 2024 no tenia regularitzada la seva situació, cosa que equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des del 2019. Al final, la irregularitat no només limita l’autonomia personal, sinó que genera un cercle d’invisibilitat i desprotecció que afecta tota la convivència social.
Sortir de la incertesa i la vulnerabilitat
La regularització administrativa transforma de manera profunda la vida de les persones migrants perquè els permet sortir de la incertesa i la vulnerabilitat associades a la irregularitat i accedir plenament a drets i oportunitats bàsiques. Comptar amb una autorització de residència i treball obre la porta a l’ocupació formal i digna, a l’estabilitat econòmica i a la possibilitat de planificar un projecte de vida.
També facilita l’accés efectiu a la sanitat, l’habitatge, l’educació i altres serveis essencials, a més de permetre fer tràmits quotidians —com obrir un compte bancari o signar un contracte— sense por. La regularització redueix l’exposició a l’explotació laboral, la discriminació i les situacions d’abús, i ofereix la tranquil·litat de poder circular i relacionar-se amb les institucions sense risc. En definitiva, suposa passar de la invisibilitat i la precarietat a la protecció, autonomia i plena participació social.
La regularització permetrà que centenars de milers de persones cotitzin, paguin impostos i contribueixin formalment al sosteniment dels serveis públics, tot reforçant l’Estat del benestar.
