Regularitzar és garantir drets, convivència i futur
Article de Didac Rodríguez, director de Càritas Diocesana de Tortosa
Aquest any que recull aquesta memòria ens torna a situar davant d’una realitat complexa, ferida i sovint contradictòria. Vivim en una societat que creix en alguns indicadors, però que alhora es fragmenta, deixa persones enrere i debilita els vincles que sostenen la vida. Enmig d’aquest context, la tasca de Càritas continua sent la mateixa de sempre i, alhora, profundament actual: acollir, acompanyar i caminar al costat de les persones que viuen situacions de vulnerabilitat, posant la seva dignitat al centre.
A les pàgines que segueixen hi trobareu xifres, programes, recursos econòmics i projectes. Les dades són necessàries: ens ajuden a dimensionar l’acció, a rendir comptes amb transparència i a gestionar amb responsabilitat els recursos que la societat ens confia. Però, com ja hem expressat altres vegades, el veritable sentit d’aquesta memòria no són les xifres, sinó les vides que hi ha al darrere. Cada número amaga un rostre concret, una història sovint marcada per la precarietat, la solitud, la por o la incertesa, però també pel coratge, la resiliència i l’esperança.
Aquest any hem constatat, un cop més, com moltes persones viuen en una fragilitat cronificada. Persones amb feina que no poden cobrir les necessitats bàsiques, famílies atrapades per la manca d’habitatge, persones grans que pateixen una soledat no volguda, joves sense horitzons clars i persones migrants que veuen com la seva vida queda suspesa per la irregularitat administrativa. El treball ja no és sempre garantia de dignitat, ni l’esforç personal assegura una vida amb drets. Aquesta realitat ens interpel·la com a societat i com a comunitat cristiana.
En aquest context, Càritas ha volgut continuar essent una presència propera, discreta i constant. Una presència que no jutja, que escolta, que acompanya processos i que no es limita a oferir respostes materials, sinó que aposta per relacions humanes que generen vincles i comunitat. Perquè sabem que la pobresa no és només manca de recursos, sinó també fractura relacional, aïllament i pèrdua de sentit.
La Campanya de Càritas 2026, amb el lema «Tria estimar. Tria comunitat», ens ofereix una clau molt encertada per llegir el moment actual. Davant d’una societat que tendeix a l’individualisme i al replegament, se’ns convida a triar l’amor com a opció conscient i la comunitat com a espai de vida. No es tracta només de fer coses per als altres, sinó de fer-les amb els altres, reconeixent-nos com a persones iguals en dignitat, amb drets, deures i responsabilitats compartides.
Voldria fer una menció especial a una realitat present en la nostra acció i en el debat social: la situació administrativa de moltes persones migrants. Des de Càritas constatem diàriament com la irregularitat condemna milers de persones a la invisibilitat, a l’explotació laboral i a la por constant. En aquest sentit, valorem positivament qualsevol pas que permeti avançar cap a processos de regularització extraordinària, perquè regularitzar no és un privilegi, sinó una eina imprescindible per garantir drets, afavorir la convivència i reconèixer aportacions reals a la societat. No hi pot haver integració sense drets, ni cohesió social sobre la base de la precarietat jurídica.
Darrere de tota aquesta acció hi ha moltes persones compromeses, voluntaris i voluntàries, equips parroquials, professionals, donants, comunitats cristianes i institucions col·laboradores. Persones que, sovint des de la discreció i sense fer soroll, són el rostre concret de la caritat. A totes elles, vull expressar un agraïment sincer i profund. Càritas no és només una entitat: és Església que es fa propera, que s’arremanga i que tria estar al costat dels qui més pateixen.
Mirant endavant, som conscients que els reptes continuen sent enormes. Però no caminem sols. Cada procés d’acompanyament i cada vincle que es crea és una llavor de futur. Aquesta memòria vol ser, doncs, no només un exercici de transparència, sinó també una invitació a deixar-nos tocar per la realitat i a continuar triant estimar i triar comunitat.
Que aquestes pàgines ens ajudin a renovar el compromís i a seguir caminant plegats.
