La salut laboral de les dones, un repte pendent
No és suficient que la dona treballi ni que tingui un sou digne, que en molts casos no el té, sinó que les seves condicions laborals no perjudiquin la seva salut. Estudis recents sobre sinistralitat i salut laboral amb una perspectiva de gènere conclouen que la sinistralitat és molt major per als homes que per a les dones.
Aquesta diferència es deu al fet que la major sinistralitat succeeix en treballs com la construcció, la mineria, el moviment de terra, etc. que s’han realitzat majoritàriament per homes. No obstant això, la sinistralitat o les baixes laborals per malaltia no són els únics aspectes que han de ser tingut en compte a l’hora d’analitzar la salut laboral des d’una perspectiva de gènere. Existeix una certa relació entre la feminització i els riscos laborals i en aquest sentit s’està percebent que les dones tenen més probabilitats de patir problemes de salut relacionats amb el treball que els homes. No obstant això, aquests riscos són sovint ignorats.
Segons alguns estudis, les dones tenen més probabilitat de patir problemes de salut relacionats amb un treball repetitiu durant molt de temps, ja que ocasiona trastorns musculoesquelètics especialment en les extremitats superiors, perquè treballs com a cuidadores o cambreres de pis exigeixen postures forçades o manipulació de càrregues. De fet, el 66% de les cambreres de pis tenen molèsties en la zona dorsal-lumbar i més del 50% a coll, braços i coll, d’acord amb algunes dades de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT).
A aquests problemes cal afegir que la dona, molt més que l’home, amplia la seva jornada laboral amb les tasques domèstiques que en molts casos són redundants amb les quals realitza en el seu treball, agreujant la seva situació.
És evident que en els treballs feminitzats la salut de la dona es ressent a llarg termini. Potser és per aquest motiu que aquesta qüestió no s’ha analitzat encara amb la suficient profunditat, per la qual cosa resulta necessari avançar en l’estudi de la problemàtica que determinats treballs poden ocasionar a mig llarg termini en la salut de les dones i adoptar les mesures preventives necessàries tant per les administracions com per les empreses, així com definir bones pràctiques en els treballs que han de passar, entre altres qüestions, per evitar la sobreexplotació laboral dels treballs feminitzats.
Perquè això es dugui a terme, és necessari canviar el criteri que regeix la concepció del treball, de les relacions de producció i dels objectius de l’empresa. Regular el treball sota criteris diferents, com podrien ser l’organització, la distribució de l’horari, la conciliació familiar i laboral, la repartició del treball.
Abans de res això, hem de situar-nos en una altra lògica, hem d’afrontar la realitat del món obrer i del treball des de la fraternitat, de la dignitat de la persona i el bé comú. Situar-nos en la lògica de la defensa de la dignitat del treball i d’un treball amb condicions dignes i saludables per a les persones que el realitzen.
Situar-nos en aquesta altra lògica ens demana donar molta més importància socialment al que està ocorrent en el món obrer i del treball, així com al que significa el treball per a les persones i per a la societat.
