El IX Informe FOESSA adverteix sobre un procés inèdit de fragmentació social a Espanya, en el qual la classe mitjana es contrau
Càritas defensa un canvi radical de paradigma civilitzatori que posi al centre la interdependència, l’ecodependència i la cura
Espanya travessa un procés inèdit de fragmentació social: la classe mitjana es contrau desplaçant moltes famílies cap a estrats inferiors. Després de dues dècades de crisis encadenades, les fases de recuperació no han tancat la bretxa i han portat Espanya a comptar amb una de les taxes de desigualtat més altes d’Europa. La integració social s’erosiona i l’exclusió greu es manté molt per sobre dels nivells del 2007. El 2024, l’exclusió severa se situa un 52% per sobre de 2007, cosa que deixa un saldo de 4,3 milions de persones.
Així es desprèn de l’IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, realitzat per un equip de 140 investigadors procedents de 51 universitats, centres de recerca, fundacions i entitats del Tercer Sector. L’estudi ha estat presentat aquest dimecres per Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, i Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador de l’informe.
La font principal d’aquesta investigació ha estat la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials (EINSFOESSA), realitzada durant el primer semestre de 2024 a 12.289 llars de tot el país i les dades de la qual podran consultar-se pròximament a través del web de la Fundació FOESSA.
A més de l’estudi general, s’han elaborat 22 informes territorials amb la col·laboració de 40 persones investigadores addicionals, que seran presentats entre els mesos de novembre i febrer a les 17 comunitats autònomes i a les ciutats de Ceuta, Melilla, Eivissa i Albacete, a més de la Diòcesi de Barcelona.
Durant la seva intervenció, la secretària general de Càritas va assenyalar que l’IX Informe FOESSA “arriba en un moment històric de profunda complexitat”. “Després de dècades de transformacions accelerades que han reconfigurat la seva estructura social, econòmica i territorial, el país es troba en una cruïlla que defineix no només el present, sinó l’horitzó de possibilitats per a les pròximes dècades. Aspirem que aquest estudi ajudi a comprendre aquesta realitat complexa, oferint una anàlisi rigorosa que permeti no només interpretar els processos en curs, sinó identificar les palanques necessàries per a una transformació que situï la justícia social i el bé comú al centre del nostre projecte col·lectiu”, va afegir.
No fallen les persones, falla el sistema
L’IX Informe FOESSA assenyala que, malgrat les dificultats que afronten diàriament les llars en exclusió severa, tres de cada quatre activen estratègies d’inclusió, és a dir, busquen feina, es formen, activen xarxes i ajusten despeses, però topen amb barreres estructurals, dispositius fragmentats, recursos escassos i molt poca personalització. L’activació en aquestes llars ha passat del 68% el 2021 al 77% el 2024.
“El mite de la passivitat de les persones en situació de pobresa i exclusió, aquella idea que viuen de prestacions socials sense buscar solucions o emprendre accions per a la seva inclusió, és falsa. Aquesta realitat demostra que no fallen les persones, falla el sistema”, va assegurar Flores.
Habitatge inaccessible i feina precària, els grans motors de l’exclusió
Els principals motors de l’exclusió social a Espanya són l’habitatge i l’ocupació. “L’habitatge és avui el factor que està reconfigurant activament la nostra estructura social, expulsant un de cada quatre llars d’una vida digna i triturant l’equilibri complicat de les classes mitjanes”, va afirmar Flores.
Les dades són contundents: el 45% de la població que viu de lloguer està en risc de pobresa i exclusió social, la xifra més alta de la UE. El lloguer s’ha convertit en una trampa de pobresa.
Tot i que la situació laboral millora macroeconòmicament, ha perdut gran part de la seva capacitat protectora i integradora. La precarietat laboral s’ha convertit en la nova normalitat, afectant gairebé la meitat (47,5%) de la població activa. Es tracta d’11,5 milions de persones atrapades en diferents formes d’inseguretat laboral. De fet, més d’un terç de la població exclosa moderada o severa treballa.
Batxillerat i FP, el nou tallafoc contra la pobresa
A aquests dos grans motors se sumen quatre factors multiplicadors de l’exclusió: l’educació, l’origen familiar, la salut i les relacions socials. L’informe demostra que l’ESO ja no protegeix. El “tallafoc” contra la pobresa i l’exclusió s’ha desplaçat al Batxillerat i l’FP. La dada és rotunda: si una persona no completa estudis superiors a l’ESO, el seu risc de caure en exclusió severa es multiplica per 2,7.
El segon factor multiplicador és l’origen familiar. Els fills de persones amb baix nivell educatiu tenen més del doble de probabilitats de caure en situacions de pobresa que els de progenitors altament formats.
“La conclusió de l’informe és un cop a la nostra promesa d’igualtat d’oportunitats. L’exclusió social s’hereta, i cal actuar per compensar les desigualtats d’origen perquè el codi postal i la motxilla familiar pesen més que la capacitat i l’esforç”, va indicar Flores.
La desigualtat es mesura en anys de vida
L’informe FOESSA introdueix un altre factor determinant: la salut. La desigualtat també es mesura en anys de vida. A més del deteriorament relacionat amb la malnutrició, l’informe detecta com les llistes d’espera i les dificultats per aconseguir cita estan minant l’accés a la sanitat.
La dada més greu: el 6% de les famílies més vulnerables amb malalties greus no van rebre atenció mèdica l’últim any, el doble que la resta de la societat. La salut mental també es deteriora: els diagnòstics arriben al 6% de la població, però superen el 12% entre persones en exclusió severa.
“L’informe mostra que quan el sistema públic s’atura i retarda la detecció precoç, o no cobreix punts fonamentals com la salut mental, l’única alternativa és pagar, convertint un dret en un privilegi”, va remarcar.
Creix l’aïllament entre persones en exclusió severa
La ferida més profunda és la falta d’una xarxa relacional. Tot i que la soledat absoluta és minoritària i fins i tot baixa (del 6,2% el 2007 al 4,7% el 2024), l’aïllament sever entre persones excloses s’ha quintuplicat: del 3,2% el 2018 al 16,6% el 2024.
“El nostre ‘escut comunitari’ s’està debilitant just on més cal”, va afirmar Flores.
Augmenta l’exclusió entre llars encapçalades per dones
El primer grup especialment afectat són les dones. L’exclusió ha passat del 17% el 2007 al 21% el 2024, i en famílies monoparentals del 12% al 29%. Gairebé la meitat de les llars en exclusió severa estan encapçalats per dones (42%).
L’estatus administratiu, clau en l’exclusió
El 69% de les persones en exclusió són espanyoles. Tanmateix, gairebé la meitat (47,4%) de la població d’origen immigrant està en exclusió, gairebé el triple que la població autòctona (15,3%).
Entre les persones extracomunitàries en situació irregular, el 68% pateix exclusió, davant el 43% amb permís. El 62% dels qui no tenen papers afirma estar intentant regularitzar-se.
La discriminació ètnica s’ha duplicat des de 2018.
Infància i joventut, els grans perdedors
Un terç de tota l’exclusió severa correspon a menors d’edat, amb una taxa de pobresa del 29%, de les més altes d’Europa. 2,5 milions de joves estan atrapats en precarietat estructural.
Els salaris joves són entre un 15% i un 30% inferiors als de generacions anteriors.
Un model que genera desigualtat i fractura
Vivim una societat del desassossec: prosperitat aparent, però vides bloquejades, soledat, angoixa ecològica i desesperança.
Ecològicament insostenible
La petjada ecològica d’Espanya triplica la capacitat del seu territori. Si tothom visqués com aquí, caldrien 2,5 planetes. Les llars amb més ingressos consumeixen fins a 4 vegades més energia en transport que les de menys ingressos, mentre 1,8 milions de llars pateixen pobresa energètica.
Aquesta crisi és una metacrisis, ecològica i social.
Anímicament desassossegada
Augmenta la “societat de la por”: desigualtat, crisi ecològica i desconfiança democràtica. Creix l’individualisme i el mite de la meritocràcia, que legitima la desigualtat i bloqueja polítiques redistributives.
Socialment esquinçada
Joves sense poder emancipar-se, famílies angoixades, xarxes comunitàries debilitades. Tot i això, hi ha resistència i voluntat de canvi: moviments socials, xarxes veïnals, acció quotidiana transformadora.
Cap a un canvi de paradigma
Seguir amb les polítiques actuals porta al col·lapse social i ecològic. L’informe planteja 85 propostes: ocupació, habitatge, rendes, educació, salut, cures, energia, etc.
Cal un canvi radical de paradigma civilitzatori: posar al centre la interdependència, l’ecodependència i la cura. Passar del “benestar” individual al “bencuidar” col·lectiu. Construir una democràcia de les cures.
Sobre la Fundació FOESSA
La Fundació FOESSA va ser creada per Càritas Espanyola el 1965 per estudiar la realitat social i econòmica d’Espanya. Al llarg de sis dècades ha publicat nou macrodiagnòstics: 1966, 1970, 1975, 1980-83, 1994, 2008, 2014, 2019 i 2025.
