Iñaki Mercero i Càritas reinterpreten l’icònic curtmetratge ‘La Cabina’ per denunciar l’exclusió social a Espanya

I si l’exclusió social no fos només una dada, sinó una experiència anguniosa que ningú vol veure? Aquesta és la pregunta que planteja Atrapats, el nou curtmetratge dirigit per Iñaki Mercero en col·laboració amb Càritas, amb motiu de la presentació del IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya.

Inspirat en l’icònic curt La Cabina (1972) d’Antonio Mercero, Atrapats reinterpreta des d’una mirada actual la metàfora de la incomunicació i la indiferència, i la transforma en una crida d’atenció sobre una de les grans ferides del nostre temps: l’exclusió que pateixen milions de persones a Espanya.

Segons el IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, una de cada cinc persones viu en situació d’exclusió social, mentre que el 80% restant conviu amb aquesta realitat sense ser-ne gaire conscient. Atrapats converteix aquesta estadística en un relat visual directe, incòmode, però profundament humà.

El projecte neix amb l’objectiu clar de sacsejar consciències. En un moment en què la narrativa audiovisual pot esdevenir una eina de transformació social, aquest curtmetratge vol portar el debat més enllà dels titulars, apel·lant a l’empatia i a la reflexió col·lectiva.

La peça cinematogràfica ha estat presentada aquest divendres a l’Acadèmia de Cinema pel seu director, Iñaki Mercero; Jorge Martínez, productor; el president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón, i el secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores.

“Volíem explicar una història que ens obligués a mirar de cara una realitat que gairebé sempre tendim a ignorar. Com va fer el meu pare fa més de 50 anys amb La Cabina, però avui amb l’exclusió social com a teló de fons”, va explicar Iñaki Mercero, director d’Atrapats i fill del cineasta Antonio Mercero.

Amb una trajectòria consolidada a la televisió —amb títols com Entrevías, El Príncipe o El Tiempo entre Costuras—, Mercero fa un pas endavant en aquest curt, portant el llenguatge cinematogràfic a un terreny més íntim i compromès, sense perdre la tensió narrativa i simbòlica que va caracteritzar l’obra original.

Des dels seus primers plans, Atrapats submergeix l’espectador en una atmosfera asfixiant i carregada de simbolisme. Mostra un home atrapat dins d’una cabina de vidre en plena via pública. La seva desesperació es manifesta en crits i cops, però la indiferència de la gent, que passa sense ni tan sols mirar-lo, genera una angoixa creixent. La tensió es construeix a través del silenci social que envolta el protagonista, i es manté fins al final, quan una grua recull la cabina i la trasllada a un descampat on hi ha moltes altres cabines amb més persones atrapades dins. La imatge, colpidora, es tanca amb una veu en off que retorna l’espectador a la realitat: l’exclusió social existeix, però continua sent invisible per a la majoria.

“No posa el focus en la pobresa material sinó en l’aïllament”

“El gran mèrit d’aquest curt és que no posa el focus en la pobresa material, sinó en aquesta sensació d’aïllament i invisibilitat que provoca l’exclusió, recordant-nos que, al final, allò que marca la diferència entre caure i no caure és comptar amb algú que et sostingui”, va apuntar Raúl Flores.

El secretari tècnic i coordinador del IX Informe FOESSA va confiar que “l’enorme sensibilitat i contundència de Mercero en aquest curt porti les persones a preguntar-se quina societat estem construint i obri el diàleg a tots els actors socials”.

Atrapats es presenta com una peça d’impacte que convida a la reflexió, on es fusiona el llegat cinematogràfic amb la urgència social, mobilitzant els mitjans, les institucions i la ciutadania a trencar el silenci i mirar allà on fins ara hem preferit no mirar. La peça és molt més que un homenatge cinematogràfic: és una crida d’atenció col·lectiva. En temps en què la informació abunda però l’empatia escasseja, aquest curt busca connectar amb la consciència social a través del llenguatge emocional del cinema.

Una societat atrapada

El IX Informe FOESSA revela una radiografia inquietant de l’exclusió social. Al llarg de més de 700 pàgines d’anàlisi, l’estudi adverteix sobre un procés inèdit de fragmentació social a Espanya en què la classe mitjana es contrau, desplaçant moltes famílies cap als estrats inferiors.

Després de dues dècades de crisis encadenades, les fases de recuperació no han tancat la bretxa i han situat Espanya entre els països amb les taxes de desigualtat més altes d’Europa. La integració social s’erosiona i l’exclusió greu continua molt per sobre dels nivells de 2007.

El 2024, l’exclusió severa se situa un 52% per damunt de 2007, cosa que suposa un total de 4,3 milions de persones.

Els principals motors de l’exclusió social són l’habitatge i la feina. L’habitatge és el factor que està reconfigurant activament l’estructura social, expulsant un de cada quatre llars d’una vida digna i trencant l’equilibri —ja fràgil— de les classes mitjanes. Les dades són clares. El 45% de la població que viu de lloguer es troba atrapada en situacions de pobresa i exclusió social, la xifra més alta de la UE. El lloguer s’ha convertit en una trampa de pobresa.

Tot i que l’ocupació millora macroeconòmicament, ha perdut gran part de la seva capacitat protectora i integradora. La precarietat laboral s’ha convertit en la nova normalitat, afectant gairebé la meitat (47,5%) de la població activa. Es tracta d’11,5 milions de persones atrapades en diverses formes d’inseguretat laboral. De fet, més d’un terç de la població exclosa treballa.

Però si hi ha un factor que l’informe assenyala com la ferida més profunda és la fractura de la xarxa de relacions. Una xarxa desigual, afeblida i, per a molts, trencada, que empeny les persones més vulnerables cap a l’aïllament. Allà on els vincles es teixeixen, l’exclusió es torna reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera.

Aquestes dades evidencien que l’exclusió no només persisteix, sinó que s’intensifica i esdevé estructural. Aquesta cronificació de la desigualtat posa en qüestió la cohesió social i exigeix un canvi de paradigma civilitzatori basat en la cura mútua, la justícia i la responsabilitat compartida.

Fundació FOESSA: compromís amb la realitat

El IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya ha estat elaborat per un equip de 140 investigadors procedents de 51 universitats, centres de recerca, fundacions i entitats del Tercer Sector. La font principal d’aquesta investigació ha estat la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials (EINSFOESSA), realitzada durant el primer semestre de 2024 a 12.289 llars de tot el territori. L’EINSFOESSA és la major enquesta sobre integració i necessitats socials que du a terme una entitat privada al nostre país.

La Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) és una institució privada sense ànim de lucre fundada el 1965, amb l’impuls de Càritas Espanyola, per conèixer de manera objectiva la situació social d’Espanya.

A través dels seus informes, FOESSA ha estat pionera a afinar metodologies d’investigació empírica que permeten comprendre millor els processos estructurals que provoquen l’exclusió social. La seva tasca és possible gràcies a la col·laboració de mig centenar d’universitats, centres de recerca, organitzacions socials i experts independents, amb un objectiu clar: fer visible allò invisible i promoure un canvi social just i sostenible.

Carmela Produce, productora especialitzada en branded content i que compta amb Antonio Resines com a soci, ha portat la comunicació social a un nou nivell amb la creació i producció del curtmetratge que posa el focus en l’exclusió social. En un sector com el cinema, on també es viu precarietat laboral, la productora ha volgut unir forces per demostrar que l’entreteniment pot ser una poderosa eina de canvi i sensibilització.