Noticia27/01/2026

Entitats d’Església celebren l’inici d’un procés per a la regularització extraordinària de persones migrades

Consideren que és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, ja que dona resposta a aquelles persones que no poden acollir-se a les vies ordinàries

La Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola celebren l’anunci d’un procés que permeti la regularització extraordinària de persones migrades que viuen al nostre país. Consideren aquesta mesura un acte de justícia social i de reconeixement a tantes persones migrades que, amb la seva feina, fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país, tot i haver-se vist obligades a viure en situació administrativa irregular.

Aquest Grup Eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) considera que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, ja que ofereix resposta a aquelles persones que no poden acollir-se a les vies ordinàries.

El Reglament d’Estrangeria ha suposat un avenç en alguns aspectes, però està patint ajustos freqüents i presenta algunes llacunes que justificarien una reforma per consolidar-los. Per aquest motiu, aquest grup eclesial ha sol·licitat reiteradament que s’hi incorpori, com ja s’ha fet en ocasions anteriors, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària.

El Reglament d’Estrangeria (RD 1155/2024), en vigor des del maig de 2025, constitueix un pas positiu i necessari per garantir els drets i la dignitat de les persones migrades. Tanmateix, deixa fora nombrosos col·lectius vulnerables que les nostres entitats acompanyen diàriament i que han estat objecte reiterat de les demandes que, com a entitats eclesials, s’han formulat al llarg d’aquests anys de treball per la ILP de regularització:

  • Persones sense possibilitat d’acreditar els dos anys de permanència exigits, sovint per la pèrdua de documentació en situacions de precarietat o emergència.

  • Persones indocumentades, que no poden accedir a la cèdula d’inscripció a causa de tràmits excessivament rígids.

  • Persones amb dificultats d’ocupabilitat per raó d’edat, discapacitat, sensellarisme o malaltia crònica.

  • Treballadores i treballadors que, tot i poder treballar, no aconsegueixen presentar un contracte formal previ a causa de la lentitud de l’administració.

  • Persones sol·licitants de protecció internacional amb la petició denegada, que queden atrapades en llargs períodes d’irregularitat.

  • Famílies amb infants en situació irregular que, tot i complir requisits, no podran ser regularitzades.

Les entitats eclesials han treballat en un procés participatiu que va arribar a sumar més de 900 organitzacions de tota mena i va recollir més de 600.000 signatures per a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Des de l’any 2023, les quatre entitats han participat en nombroses reunions amb actors polítics i socials, exposant una preocupació compartida i constatada en el dia a dia de la tasca d’acompanyament que duen a terme les entitats eclesials, per la relació innegable entre irregularitat administrativa i exclusió social.

Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrades viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en què es troben moltes d’elles fa que el 68% es trobi en situació d’exclusió social. Segons les darreres dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució l’any 2024 no tenia regularitzada la seva situació administrativa, fet que equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no ha deixat de créixer des del 2019.

En aquest dia, les entitats eclesials posen l’èmfasi en l’enorme tasca de diàleg que s’ha dut a terme i en l’àmplia aprovació que va tenir la presa en consideració de la iniciativa el 9 d’abril de 2024 al Congrés dels Diputats. Aquesta regularització extraordinària ha estat reclamada per amplis sectors de la societat com una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Ha arribat l’hora de fer un pas decidit cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú quedi relegat a la invisibilitat i l’exclusió.