Una de cada deu persones no pot accedir als aliments que desitja o es veu obligada a modificar la seva dieta per manca de recursos
Càritas denuncia que la precarietat laboral i el cost de l’habitatge releguen l’alimentació a un segon pla a les llars amb menys ingressos.
Una de cada deu persones —unes 4,7 milions de persones— pateix inseguretat alimentària lleu o moderada al nostre país. Això significa que moltes famílies no poden accedir als aliments que desitgen o es veuen obligades a modificar la seva dieta per manca de recursos.
L’augment dels preus en la cistella bàsica, la precarietat laboral i el cost de l’habitatge han relegat l’alimentació a un segon pla a les llars amb menys ingressos. “Sabem l’impacte que té l’alimentació sobre la salut física i emocional. Una dieta insuficient, desequilibrada o basada en productes ultraprocessats compromet el benestar, especialment de la infància”, assenyala María Martínez, responsable del programa pel dret a una alimentació saludable, sostenible i inclusiva de Càritas Espanyola.
Més enllà de les dades, Càritas posa el focus en l’experiència de les persones. “Ens preocupa com es produeix l’ajuda alimentària. Com afecta quan algú ha de fer cua per rebre una bossa de menjar, quan no ha pogut triar els seus aliments, quan sembla que més que un dret és un privilegi o un regal”, subratlla Martínez.
Per això, Càritas promou un model basat en drets, que substitueix el lliurament d’aliments en espècie per ajudes econòmiques personalitzades, permetent a les famílies gestionar el seu pressupost i triar els productes més adequats per a la seva salut, cultura i costums. Aquest enfocament, a més de fomentar l’autonomia i l’autoestima, contribueix a la cura del planeta reduint el malbaratament alimentari i prioritzant el consum local i sostenible.
En comunitats rurals de 14 països
A nivell internacional, Càritas Espanyola treballa pel Dret a l’Alimentació en comunitats rurals de 14 països, amb una inversió de 4 milions d’euros el 2024. La seva tasca se centra en impulsar una agricultura sostenible, millorar els coneixements agropecuaris i promoure hàbits d’alimentació saludable, tant en contextos de desenvolupament com en situacions de guerra, desplaçament o emergència. Aquests projectes afavoreixen la sobirania alimentària, enforteixen les capacitats locals i garanteixen la sostenibilitat de les accions amb la participació activa de les comunitats i les autoritats locals.
Les dades globals continuen essent alarmants: més de 670 milions de persones pateixen fam al món, i a l’Àfrica la xifra arriba al 20,2 % de la població, amb una projecció del 60 % de persones subalimentades el 2030. La inflació dels preus dels aliments des del 2020 ha agreujat la situació, elevant el cost d’una dieta saludable i fent que els productes ultraprocessats siguin més accessibles que els nutritius.
“Necessitem visibilitzar la situació d’inseguretat alimentària i avançar cap a una protecció social garantista que asseguri una alimentació sana, suficient, diversa i no discriminatòria”, reclama la responsable del programa de dret a l’alimentació.
Davant aquesta realitat, Càritas demana a les administracions públiques que adoptin models capacitadors, inclusius i sostenibles, que reconeguin la capacitat de les persones per gestionar els seus recursos i assegurin el seu dret efectiu a una alimentació digna. “Que les administracions es comprometin i garanteixin aquests models, perquè les persones que es troben en una situació de precarietat socioeconòmica, amb una ajuda econòmica, puguin gestionar i administrar la seva compra”, va indicar.
