El cardenal Cobo ordena bisbe auxiliar de Madrid a Vicente Martín, fins ara delegat episcopal de Càritas Espanyola
Durant l'homilia Cobo demana als nous bisbes: "Sentim-nos estimats per Déu per a estimar de la mateixa manera a la seva Església, a l'Església tal com és"
En una catedral de l’Almudena desbordada de fidels, amb més de 240 sacerdots i 72 bisbes, el cardenal José Cobo Cano, arquebisbe de Madrid, va presidir l’ordenació episcopal dels seus nous bisbes auxiliars, don José Antonio Álvarez i don Vicente Martín, fins ara delegat episcopal de Càritas Espanyola. Des de les 11 del matí, en l’ambient era palpable la solemnitat, emoció i gratitud que s’estenia entre els presents.
El cardenal va començar la seva homilia amb una nota d’empatia, observant amb un somriure l’aparent emoció dels nous bisbes. “Veig que encara no se us ha passat l’esglai”, va començar, arrencant un riure de tots dos. “Tots els que hem passat per aquest tràngol sabem que hi ha tucades del Senyor Nunci que canvien definitivament la vida”.
A continuació, l’homilia del cardenal es va endinsar en un terreny profund, reflectint la transcendència del moment i la missió que els esperava. Va recordar als nous bisbes que estaven sent cridats a un servei ple, una crida que, va assegurar, mantenia l'”esglai” sempre present, però també la gratitud i el compromís. “Avui és una jornada de festa, un dia ple de llum i agraïment al Senyor: Ell us ha anomenat pel vostre nom a través del successor de Pedro”, va proclamar.
El cardenal Cobo va subratllar l’essència del seu nou ministeri: ser pastors. “Vosaltres sou enviats a ser pastors en comunió íntima amb Crist, Bon Pastor”, va dir, posant l’accent que aquesta labor no es tractava només d’una responsabilitat administrativa, sinó d’una missió profundament espiritual i humana. Va recordar que la base de tot ministeri pastoral és l’amor, evocant el diàleg de Jesús amb Pedro: “M’estimes? Tu saps que t’estimo”.
“Recolzats només en el teu amor, experimentant la nostra feblesa, ens atrevim a acollir el pes i la responsabilitat de servir en aquesta Església que pelegrina a Madrid”, va afegir, amb un ressò de sinceritat i humilitat. Aquesta invitació a mirar junts cap al futur, deixant enrere les pors i nostàlgies de temps passats, va anar una crida a l’esperança i al compromís renovat amb la missió divina.
Cor de misericòrdia
El cardenal també va abordar la realitat de l’Església, una realitat que va descriure com una mescla de situacions i estats d’ànim, des de les ovelles rebels i cansades fins a les entusiastes i generoses. “Vulgueu-les, si us plau, a totes. Mireu-les com les mira Déu, amb cor de misericòrdia”, va implorar.
Citant a Madeleine Delbrêl, va emfatitzar que estimar a l’Església és acceptar les seves ferides i imperfeccions. En aquest punt, el seu discurs es va tornar gairebé poètic, cridant els nous bisbes a ser testimonis de l’amor de Déu en el món, reflectint la seva llum enmig de la foscor. El cardenal Cobo va continuar subratllant la importància de la humilitat i la proximitat. “Qualsevol altre mode d’exercir l’autoritat a l’Església, que no aprofundeixi les seves arrels en aquest sòl i al poble de Déu, és una planta estranya que no pertany a l’Evangeli”, va advertir, cridant a una pastoral autèntica i arrelada en la vida del poble.
En la culminació de la seva homilia, va instar els nous bisbes a aprendre contínuament del Poble de Déu, especialment dels més pobres i necessitats. “Recordeu que, quan l’Església o els seus ministres s’erigeixen en ‘centre’, perd l’essència i ens convertim en administradors i controladors de la fe, en lloc de ser els seus servidors i facilitadors”, va dir.
Finalment, els va recordar que eren bisbes de tots, d’aquells fervents en la seva fe i dels quals potser es van allunyar. Amb un to d’esperança i obertura, va concloure: “Per a elles tindrem sempre els braços oberts a l’acolliment, sense preguntar per què van marxar ni quins camins van recórrer; tindrem sempre les portes de la nostra casa de bat a bat obertes, sempre esperant”.
L’homilia del cardenal va ser una mescla d’emoció, profunditat i crida a l’acció. Un full de ruta espiritual i pràctica per als nous bisbes, un recordatori per a la comunitat del seu paper a l’Església i una celebració del compromís renovat de caminar junts cap a un futur esperançador i ple de fe.
Al final de la celebració, els nous bisbes auxiliars van donar gràcies a “les parròquies, institucions i moviments en els quals hem servit intentant donar el millor de nosaltres, com el Seminari, Càritas, la Conferència Episcopal, Mans Unides, Trobada Matrimonial i Cursets de Cristiandat”.
“Rebre aquest ministeri és una crida del Senyor a reconèixer que Déu és amor i a seguir-li. És una invitació a caminar al costat de vosaltres, reconeixent el do de la nostra vocació baptismal i volent manifestar-lo al món vivint l’alegria de l’Evangeli. Com ens demanava el Papa Francesc fa uns dies quan ens va rebre a Roma i ens deia: “No perdeu l’alegria””, van afirmar els nous bisbes auxiliars.
