Més d’1 milió i mig de persones -tant persones refugiades Rohingya com comunitats vulnerables d’acolliment- depenen de l’Assistència Humanitària per a sobreviure.

El poble rohingya s’ha enfrontat a dècades de discriminació sistemàtica, abusos i violències en l’estat de Rakhine, Myanmar. Aquesta persecució ha obligat la població a fugir cap a Bangladesh.

En 2017 una Crisi Humanitària massiva en l’estat de Rakhine de Myanmar, en l’extrem nord-est de la badia de Bengala, va provocar que centenars de milers de persones rohingyes terroritzades travessessin la frontera cap a Bangladesh. El 60% d’ells eren menors i tots manifestaven haver presenciat una violència indescriptible.

2024 és el setè any de permanència de la població refugiada rohingya en els camps de refugiats de Coix´s Basar sent aquesta ja una crisi prolongada en el temps, sense cap esperança a curt termini de resoldre’s de manera favorable per a les persones refugiades que depenen exclusivament de l’ajuda humanitària internacional.

Segons Nacions Unides, un milió de persones refugiades rohingya viuen en els camps de Coix´s Basar i a l’illa de Bhasan Char (Bangladesh). Totes aquestes persones depenen de l’assistència humanitària per a viure. El 52% són dones i nens.

Sis anys després que la violenta operació militar de les forces de seguretat de Myanmar provoqués la major afluència de persones refugiades rohingya a Bangladesh, les condicions de vida d’aquestes persones en els camps de refugiats són cada vegada més difícil. Les necessitats humanitàries són molt elevades fent que les persones depenguin exclusivament de l’ajuda internacional.

El més preocupant és el risc de les persones més vulnerables (dones i nens) a ser objecte d’abusos i violència. Les condicions de vida dins dels camps, on les persones refugiades viuen sense dret a un refugi permanent o a desenvolupar una activitat econòmica, provoquen que les tensions entre les pròpies comunitats augmentin.

El retorn de la població refugiada a Myanmar en el curt i mitjà termini continua sent poc probable, especialment després del cop d’estat de l’1 de febrer 2021, que ha sumit el país en una situació de conflicte i forta inestabilitat. La recent intensificació del conflicte a la regió de Rakhine, ha fet créixer els temors que encara més persones fugin cap a Bangladesh.

El Govern de Bangladesh, en l’absència d’altres tipus de solucions, va començar al desembre 2020 la reubicació de part de la població a l’illa de Bhasan Char. Al voltant de 30.000 persones refugiades resideixen actualment allí.

Geogràficament les zones d’assentament dels desplaçats són zones de pujols prop de la badia de Bengala, molt propenses a ciclons i altres catàstrofes naturals. Les zones muntanyenques són propenses a lliscaments de terra per la inestable estructura del sòl, a causa de la desforestació, la qual cosa fa a les comunitats molt vulnerables a les pluges monsòniques que es repeteixen tots els anys en entre maig i juliol. A aquesta situació de vulnerabilitat s’afegeix l’assot de ciclons i tempestes.

El tifó Mocha, catalogat com a huracà de màxima categoria, va sacsejar la zona el 14 i 15 de maig 2023. Després del seu deixant es calculen més de 400.000 persones afectades, unes 2.500 cases destruïdes per complet i més de 10.000 amb danys parcials. En els camps hi ha hagut danys significatius en prop de 3.000 refugis, així com centres sanitaris, educatius i instal·lacions d’aigua i sanejament.

Les infraestructures dels camps de refugiats són molt precàries i hi ha factors estructurals que continuen sent un repte en la resposta a aquesta crisi:

• Importants limitacions en la infraestructura d’aigües, sanejament i higiene.
• El govern de Bangladesh no permet la construcció de llars permanents on les persones poguessin tenir una llar. La conseqüència amb: refugis inadequats per espai i per feblesa de les estructures.
• Les carreteres internes i externes són limitades o no hi ha un bon accés a aquestes.
• Falten espais per a activitats comunitàries i àrees recreatives per a les persones.
• Absència de sistema de gestió de residus.
• Absència de sistemes d’educació formal per a nens i nenes.
• Risc permanent de sofrir abusos i violència cap a dones i nenes.
• Risc de tràfic d’éssers humans.

Les comunitats d’acolliment que viuen dins del perímetre dels camps de refugiats i depenen de l’agricultura, es troben ara en situació de vulnerabilitat, a causa de la reducció de les oportunitats d’ocupació i la pressió sobre els recursos naturals.

La sobrepoblació continua sent un dels majors desafiaments dels camps de refugiats, la qual cosa ha degenerat en greus repercussions en el benestar físic i psicològic de les persones refugiades, especialment dels nens/as, les dones i les persones amb discapacitat.

Durant la temporada de pluges es deterioren les carreteres , els camins i les xarxes d’escales, amb el que es dificulta l’accés a serveis bàsics i augmenta la inseguretat, sobretot els abusos físics i sexuals.

El foc és un altre perill cada vegada més significatiu, ja que les flames es propaguen ràpidament en un ambient sec i en els refugis realitzats amb materials temporals. Cada vegada són més freqüents els incendis, l’últim al març 2023 va destruir més de 2.500 refugis.

Proporcionar serveis de refugi, aigua i sanejament, reducció de desastres, obtenció i millora dels mitjans de vida, educació, suport psicològic i protecció a 45.000 famílies (aproximadament 200.000 persones) llars de famílies refugiades de Myanmar i de les comunitats d’acolliment a Bangladesh.

Càritas Bangladesh porta treballant en els camps de persones refugiades a Coix´s Basar des de l’inici de la crisi humanitària; a l’agost de 2017. Des de llavors ha atès directament a més de 300.000 persones en els sectors de protecció, refugi, aigua i sanejament, educació i mitjans de vida.

Càritas Espanyola contribueix a això amb un projecte d’acció humanitària de 635.000 euros, dels quals 600.000 són aportats per AECID, que s’enfoca a garantir els drets d’aigua i sanejament de la població rohingya i de la comunitat d’acolliment.

D’altra banda, continuem donant suport a un projecte de protecció i resiliència de dones i nenes víctimes de violència amb un total de 126.285 euros, dels quals 80.000 euros són aportats per la Comunitat de Madrid i amb contribucions d’entitats privades com PwC.