EMERGENCIA

Càritas amb Moçambic

El conflicto armado sigue provocando miles de desplazados que necesitan ayuda humanitaria.

Donar

Emergència a Moçambic

El conflicte armat en Cabo Delgado segueix actiu des de fa més de 4 anys.

Hi ha més de 850.000 persones desplaçades i un important agreujament de la ja de per si mateix precària situació socioeconòmica de la regió. Els atacs continuen en la zona nord i a l’interior de la província.

 

La situació ara

Més de la meitat de la població de Moçambic viu sota el llindar de pobresa. El país travessa, a més, una situació d’inseguretat alimentària molt preocupant, agreujada a la regió de Cap Prim pel pas del cicló Kenneth en 2019 i les pluges torrencials del 2020 i 2021. L’extrema vulnerabilitat de la població de Cap Prim, majoritàriament rural, i la seva exposició a fenòmens climàtics extrems es tradueix en un empitjorament de les condicions vida any rere any.

Dels 2,5 milions de persones que habiten la regió, avui dia, més de 850.000 han abandonat les seves llars per causa del conflicte. La major part d’elles fugen cap al sud dins de la província amb l’esperança de poder tornar a les seves llars algun dia. Unes altres, en canvi, travessen les fronteres de les províncies pròximes de Nampula i Niassa.

La presència de tropes estrangeres ha generat una aparent sensació de pau, especialment a les ciutats i en la costa. Aquesta suposada calma està sent aprofitada pel govern per a tractar de generar una volta a la normalitat i desplaçar als seus funcionaris de tornada als nuclis calents de la regió. Les autoritats busquen així generar un efecte anomenada perquè la població torni a unes devastades comunitats en les quals ni la subsistència ni la seguretat semblen assegurades de moment. El conflicte armat no sols ha provocat aquest massiu desplaçament, sinó que ha deixat enrere un gran nombre de víctimes. Així mateix, moltes persones han estat segrestades pels terroristes, sobretot nenes i joves que són objecte d’abusos sexuals.

Les famílies desplaçades depenen de l’acció humanitària. No obstant això, les ajudes cada vegada cobreixen menys necessitats i les possibilitats de retornar continuen reduint-se pels incessants atacs. Moltes intenten refer les seves vides en camps de reassentaments on, si és possible, construeixen habitatges precaris. En altres ocasions, són acollides en famílies locals que, després d’un temps, també sofreixen l’esgotament dels seus recursos però que queden fora de les ajudes ja que no són famílies desplaçades. El resultat és una deterioració de l’ambient social i de les relacions entre les comunitats d’acolliment i les desplaçades.

Necessitats de la població

L’arribada de població desplaçada ha suposat per a molts llocs d’acolliment, duplicar o fins i tot triplicar la seva població en molt poc temps, amb la consegüent tensió sobre els recursos disponibles.

D’una banda, les infraestructures existents (pous d’aigua, centres de salut, escoles…) amb un deficitari funcionament inicial, ara han deixat de funcionar o són clarament insuficients. D’altra banda, s’estan creant centres de reassentament en terres de cultiu de la població local, que ara ha de treballar terrenys més allunyats. A tot això s’afegeix que a vegades arriben ajudes d’aliments o materials de construcció destinades només a la població desplaçada, quan la necessitat d’ajuda és igualment necessària entre la població local.

Tot això està creant una forta tensió social que Càritas tracta de pal·liar en la mesura de les seves possibilitats però que només pot solucionar-se amb mesures estructurals i amb la intervenció de l’Estat.

A poc a poc són cada vegada més els centres de reassentament que s’aixequen de llarg a llarg de la província. Caritas brinda assistència en molts d’ells mitjançant el suport a la construcció de cases per a reduir l’amuntegament en les famílies d’acolliment i generar millors condicions de vida a desplaçats que, d’una altra forma, viuen baix precàries lones en els campaments de primer acolliment. I sense que aquesta labor finalitzi, és el moment de focalitzar els nostres esforços perquè aquestes famílies comptin amb els seus propis mitjans de vida i de mantenir un suport psicosocial que està sent tan necessari, reconegut i valorat pels propis desplaçats.

Objectius

Suport per a la construcció de cases i accés a béns de primera necessitat.

Facilitar la creació de petits horts per a assegurar la subsistència.

Brindar suport psicosocial basat en l’escolta i el diàleg.

La nostra acció

Donem suport a la labor de Càritas Diocesana de Pemba des de fa més de tres anys per a donar resposta a la situació dels desplaçats en la Diòcesi de Cap Prim.

L’ajuda humanitària oferta en aquest temps ha estat:

  • Lliurament d’articles de primera necessitat.
  • Suport per a la construcció d’habitatges.
  • Coordinació amb les entitats públiques i privades.
  • Facilitar l’accés a llocs oblidats i desconeguts per a organismes internacionals que d’una altra manera no haurien portat la seva ajuda fins allí.
  • Trasllats de famílies desplaçades.
  • Lliurament de lones per a refugis temporals.
  • Suport psicològic.

Al sud de la capital, en el districte de Mecufi, hem donat suport a la creació del reassentament de Natuco. Treballem en col·laboració amb Càritas Portuguesa en les següents línies d’acció:

  • Construcció de cases i latrines.
  • Lliurament d’aliments bàsics, kits de cuina i higiene, i eines per al cultiu i llavors.
  • Acompanyament pròxim davant el difícil dia a dia.

Els pròxims mesos són crucials atès que les collites es recullen entre març i abril i, d’elles, depèn l’alimentació la resta de l’any. Hem comprovat que la majoria de la població desplaçada no ha tingut l’oportunitat de conrear terres o, si ho ha fet, ha estat en el terreny mínim confrontant amb les seves cabanyes o cases. Per això continuaran depenent de l’ajuda externa que cada vegada és menor i podria veure’s per la guerra a Ucraïna donada la dependència que els països d’Àfrica subsahariana i el Programa Mundial d’Aliments tenen respecte als cereals ucraïnesos.

“On no hi ha justícia social, drets respectats, dignitat humana, no pot haver-hi pau. Amb una part de la societat abandonada en la perifèria, sense accés a l’educació, la salut, la falta de treball i perspectives, els grups insurgents prenen fàcilment als joves”.

Don Luiz Fernando Lisboa, Bisbe de Pemba.

Ajudem a la població afectada

Dona suport a la distribució d'aliments.

Col·labora amb el lliurament de material de primera necessitat i kits d'higiene.

Contribueix a millorar les condicions de vida de les comunitats.

També pots col·laborar en aquest compte bancari

CaixaBank: ES34 2100 9046 9702 0001 2812

Más información