EMERGENCIA

Càritas amb Grans Lagos

La regió pateix una greu crisi humanitària que atempta contra els drets humans de les persones.

Donar

Càritas amb Grans Lagos

La República Democràtica del Congo és el país amb més desplaçats interns del món (5,5 milions); i amb més persones en situació d’inseguretat alimentària del món (19,6 milions).

Els conflictes ètnics i polítics s’han agreujat a Burundi en els últims anys, la qual cosa ha generat un col·lapse econòmic del país que ha fet augmentar exponencialment la pobresa. La zona, no obstant això, està fora del focus de la comunitat internacional.

La zona viu una crisi amb multitud de causes: conflictes armats, lluites ètniques, pugna pel control dels recursos naturals, incidència d’epidèmies (xarampió, còlera, SIDA, Ébola, COVID) i de catàstrofes naturals (inundacions, explosions volcàniques, pluges torrencials, etc.) sotmeten a la població a una constant amenaça de violacions dels seus drets.

Context de la regió

Alta prevalença de la violència

La violència i la inseguretat humana, constitueixen encara avui un dels majors problemes percebuts per la població de l’Est del Congo i de Burundi, en particular aquella que es troba en zones aïllades i/o d’interès estratègic per a estat i/o grups armats. Entre les principals violacions dels drets humans de la població es troben les violències sexuals, els arrestos arbitraris, l’extorsió, les tortures i tractaments cruels, els segrestos i desaparicions, les barreres il·legals i totes les altres violències de gènere (matrimoni precoç i/o forçat, violència conjugal, violència econòmica, etc.). Aquesta violència produeix un alt grau de mobilitat humana forçosa (la República Democràtica del Congo és el país amb major número de desplaçats interns d’Àfrica i 120.500 burundesos es troben actualment refugiats als països veïns)

Més de 100 grups armats operen avui en l’Est del Congo, la zona d’intervenció de Càritas Espanyola, impedint una pau duradora a la regió. A Burundi, des de 2015 també han aparegut grups armats pro-governamentals i anti-governamentals. Els Estats no despleguen esforços suficients per a lluitar contra la violència, la qual cosa incita la comissió de greus violacions dels drets humans cap a les poblacions (assassinats, violència sexual i de gènere, tortures i tractaments degradants, impostos il·legals). Fins i tot, membres de les forces de seguretat de l’Estat defensen moltes vegades interessos privats en aquesta pugna. Els grups armats són per a molts joves de la zona un mitjà de vida, la qual cosa complica la pau. Importants interessos polítics i econòmics, sustenten l’existència d’aquests grups en tots dos països, deixant desvalguda a la població.

Desigualtat de gènere

Les dones són les més exposades als impactes humanitaris, pels prejudicis retrògrads, però també en tenir menys capacitat de decisió sobre el seu propi destí, la qual cosa li impedeix posar en pràctica millors estratègies per a fer front als riscos.

Per exemple, per a elles anar a treballar les seves parcel·les agrícoles és una obligació ineludible, que no obstant això les exposa a assalts, robatoris i violències. Dins de la llar, la seva capacitat de decisió està limitada pel costum i per la normalització de la violència.

Economia de subsistència, pobresa i serveis públics deficients

La economia de la majoria de la població d’aquests països es caracteritza per ser de subsistència, informal i agrícola: la falta d’inversió, la sobrecàrrega de treball de les dones, la pressió demogràfica, la mala gestió del territori i l’alta incidència de catàstrofes naturals, sobretot inundacions obstaculitzen el desenvolupament agrícola a la regió. Però, a més, la inseguretat, fa que per temporades les persones hagin d’abandonar els seus camps per a fugir de la violència. També existeix una considerable inseguretat jurídica que afecta la tinença de la terra, la qual cosa a vegades condueix al fet que es realitzen expropiacions forçoses i sense cap compensació.

Impacte negatiu de la COVID 19

Malgrat l’escassa incidència de la COVID-19, les mesures de restricció de moviments i de reunions, així com de tancament de fronteres imposades pels governs per a combatre la pandèmia han empitjorat els ja de per si mateix importants problemes humanitaris. En moltes zones de tots dos països els preus dels aliments s’han duplicat i fins i tot triplicat, agreujant les crisis alimentàries.

Les restriccions a la mobilitat han paralitzat moltes campanyes de vacunació el que s’ha traduït en un important augment de defuncions per xarampió i còlera; la confusió en les mesures ha propiciat majors violacions dels drets humans baix pretext de voler fer-les complir per les poblacions.

L’emergència en xifres

República Democràtica del Congo

  • 19,6 milions de persones tenen necessitat d’assistència humanitària, el 52,6% dones i el 58,1%, nens i nenes.
  • Alberga avui la major població de desplaçats interns del continent africà, amb 5,2 milions de persones.
  • Segon país del món amb major nombre de persones en situació d’inseguretat alimentària aguda, amb 19,6 milions de persones afectades.
  • 31% de la població no té accés a una font d’aigua potable i el 56% viu amb infraestructures inadequades de sanejament.
  • 8% dels nens i nenes en edat escolar i la meitat de les nenes entre 5 i 17 anys no estan escolaritzats.
 

 

Burundi

  • Augment del 50% de les persones necessitades d’ajuda humanitària (de 1,7 milions en 2020 a 2,3 milions en 2021).
  • Un de cada dues llars en situació d’inseguretat alimentària crònica.
  • 28,3% dels nens de 5 anys pateixen malnutrició crònica, la qual cosa afecta substancialment el desenvolupament físic i intel·lectual, disminuint les seves possibilitats de contribuir al desenvolupament del país.
  • Més de 120.000 burundesos refugiats als països limítrofs (Tanzània, República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda) en condicions de moltíssima precarietat. Aquells que decideixen tornar es troben moltes vegades amb què les seves terres han estat ocupades per altres persones, la qual cosa els incita a tornar a refugiar-se.
 

Objectius

Millorar l’acte-protecció de les persones i les comunitats davant les violències i la violació dels drets humans, a través d’accions de formació i incidència.

 

Millorar la situació de la població desplaçada a causa de conflictes i catàstrofes naturals, a través de la provisió d’ajuda d’emergència –alimentació, estris, refugi.

 

Reforçar la seguretat alimentària i els mitjans de vida de les famílies vulnerables i d’acolliment de desplaçats més vulnerables, perquè continuïn exercint el seu paper solidari.

 

Millorar la resposta al control de les epidèmies (Ébola, xarampió) mitjançant la sensibilització a la població sobre mesures de prevenció de la transmissió comunitària.

 

 

Millorar la informació sobre situacions de crisi humanitària i de vulneració de drets a través de la denúncia des de la base social de l’Església catòlica.

La nostra acció

República Democràtica del Congo

  • Suport a 40 Comitès Locals de Drets Humans en les zones aïllades i en conflicte de Kivu del Sud en resolució pacífica de conflictes, defensa dels drets humans i orientació a les víctimes.
  • 515 accions d’incidència realitzades pels comitès locals davant autoritats per a parar situacions de vulneració de drets humans com ara arrestos arbitraris, detencions il·legals, tortures, impostos il·legals, etc. en aquestes mateixes zones.
  • 159 víctimes de violències severes orientades pels Comitès per a accedir a serveis d’assistència legal, sanitària i jurídica en aquestes mateixes zones.
  • 942 persones s’han beneficiat de serveis gratuïts de resolució de conflictes i prevenció de la violència en aquestes mateixes zones.
  • Formació de 500 membres de les autoritats locals en drets humans i prevenció de la violència com a instrument per a millorar la situació dels drets humans de les poblacions.
  • Suport multisectorial a 1.257 llars vulnerables d’acolliment de desplaçats mitjançant la acte-organització i el reforç productius.

Burundi

  • Millora dels ingressos de 6.000 famílies molt vulnerables de les Províncies de Bururi i Rutana a través de la acte-organització en grups de microcrèdit i solidaritat, amb un finançament de 180.000 euros anuals íntegrament finançat per Càritas Espanyola.
  • Suport multisectorial en seguretat alimentària i salut a 2.000 famílies vulnerables en zona endèmica de paludisme a Bujumbura i Bubanza.

Et necessitem per a continuar ajudant a les famílies i comunitats a la regió de Grans Lagos

DONA ARA

DONA ARA

També pots donar suport a l’atenció a aquesta emergència col·laborant en els següents comptes:

Caixabank ES27 2100 5731 7102 0029 9272

Santander ES56 0049 6791 7321 1600 1176