Campaña

Ningú sense llar

Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix. Diguem basta. Ningú sense llar.

Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix

L’impacte de la COVID 19 en les nostres vides és immens, però ho és encara major en les vides de les persones més vulnerables i excloses de la societat com ocorre amb les persones sense llar.

Elles no tenen una llar on poder refugiar-se, cuidar-se i recuperar la salut i la tranquil·litat, i a més veuen dificultat el seu accés als mecanismes de protecció social, que resulten insuficients i poc adaptats a la seva realitat.

Protecció social per a totes les persones

Per a avançar cap a una societat on visquem amb plena universalitat i igualtat se’ns presenten diversos reptes, que alhora són oportunitats:

  • Garantir una polítiques públiques de protecció social enfortides, adequades i centrades en les persones més vulnerables, mantenint la denúncia de les vulneracions de drets quan es produeixen.
  • Reforçar els espais de coordinació, recordant la sinergia que generem quan impulsem els espais de treball en xarxa entre les organitzacions. Hem de donar una resposta des dels drets, que aposti per un sistema de protecció social forta i consolidat que faciliti els processos d’inclusió.
  • Comptar amb uns mitjans de comunicació sensibles i veraços, que contribueixin a la sensibilització i difusió de la situació en la qual viuen les persones sense llar, que en molts casos continua sent desconeguda per a la majoria de la població, i fer-ho sense reproduir els estereotips habituals que perpetuen l’estigma del sinhogarismo.
  • Recuperar valors com la solidaritat, la justícia, l’empatia, de cara a construir una societat diferent, on totes les persones comptin. Hem d’avançar a una societat de les cures, on mútuament ens protegim, i protegim la vida de cada persona i de totes, sense deixar-nos a cap (sobretot als més vulnerables).

 

En Càritas facilitem acolliment i suport anualment a gairebé 40.000 persones en situació de sense llar en tot el país

Què puc fer jo?

Podem intentar posar-nos en li lloc de l’altre, preguntar-nos per la realitat que estan vivint les persones més vulnerables.

Em paro a pensar, a sentir com els està afectant aquesta situació a elles?

A més, puc interessar-me, des del respecte i la proximitat, per les situacions de vulnerabilitat de persones pròximes, familiars, veïnes, etc… Participar en la comunitat a través de la meva parròquia o d’associacions del barri, prestar la meva ajuda i acompanyament per a facilitar alguns tràmits a persones que ho necessitin.

Coneix més sobre la campanya i les seves propostes en els materials.

#NingúSenseLlar

“Com que és família monoparental no he pogut accedir a un habitatge, ni a protecció a l’ocupació en haver d’atendre les necessitats dels meus fills. No he pogut accedir a l’ocupació protegida, ni pertanyent a col·lectius específics amb violència de gènere o amb cures de menors a càrrec com soc. Em podrien haver donat suport amb ajuts específics per a famílies monoparentals o amb menors a càrrec. Creant centres específics per a famílies amb fills, per exemple. Compatibilitzant horaris de treball i escola. Ajudant amb aportacions econòmiques en ludoteques, guarderies, etc. per jo poder treballar. Fomentar ajudes familiars,
creant així nexes d’ajuda
.”

Vanesa, 41 anys, Cuenca.